|
La cantaridina és un compost químic obtingut d'un coleòpter i que donada les seva capacitat per provocar butllofes, sense donar lloc a cicatrius residuals s'utilitza en el tractament dels mol·luscs contagiosos i de les berrugues. Normalment es formula a diferents concentracions i amb un colorant verd (verd brillant) que permet assegurar i definir de forma precisa la zona on s'ha aplicat.
Pujar
Forma d'aplicació
- Cal aplicar-la amb molta cura i estrictament sobre la lesió a tractar. Normalment amb el líquid hi ha incorporada una espàtula per a la seva aplicació
- Després de l’aplicació tòpica de la cantaridina cal esperar uns 2 minuts per tal de que el líquid s’assequi.
- Una vegada sec, cal aplicar es un apòsit (plàstic no porós) sobre la berruga.
- Al cap d´unes 6 hores d´aplicació de la cantaridina pot aparèixer un discret dolor i una vesícula (petita ampolla).
- L'apòsit s'ha de retirar al cap de 4-6 hores. Rentar la zona amb aigua i sabó.
- A les 24-48 hores es forma una vesícula o una ampul·la.
- Durant els dies següents la vesícula es seca i la lesió pot desprendre's. S'aplicarà un antisèptic (Betadine soluciónâ, Cristalminaâ) cada dia, fins la curació de la ferida (4-7 dies).
Si la lesió no desapareix amb una sessió de tractament, cal repetir de nou el tractament.
Pujar
Precaucions
No ha d'aplicar-se la Cantaridina a les següents situacions:
Berrugues o mol·luscs localitzats a mucoses, parpelles, narius o boca. Ha d’utilitzar-se amb precaució al voltant dels genitals i anus.
Pujar
Efectes secundaris
Normalment l’aplicació de cantaridina sobre una berruga no crema ni dóna lloc a la formació de ferides, però la formació d'una butllofa pot ser a vegades molesta. En un petit número de pacients, pot observar-se el desenvolupament d'un anell de berrugues satèl·lit envoltant la berruga inicial. També rarament pot desenvolupar-se una inflamació dels vasos limfàtics i fins i tot una cel·lulitis, després de tractar berrugues a les plantes dels peus.
Pujar
|