Què és?
L’azatioprina és un fàrmac del grup de les tiopurines que s’utilitza com a agent immunosupressor en el tractament de malalties en les que el sistema immunològic està activat de manera exagerada, motiu pel qual és necessari modular-lo.
Quan s’utilitza?
L’azatioprina s’utilitza en el tractament de múltiples malalties autoimmunitàries incloent malalties ampul·lars autoimmunes (pèmfigs i pemfigoides), connectivopaties (malaltia de Behçet, lupus eritematós, dermatomiositis) i dermatitis atòpiques moderades-greus.
Abans del tractament
Abans de començar el tractament, el seu dermatòleg li realitzarà diverses proves amb la finalitat de descartar malalties que contraindiquin l’ús de l’azatioprina (anàlisis sanguini amb determinació de l’enzim TPMT, serologies per virus de les hepatitis, virus de la varicel·la zòster (en cas de no haver patit o no saber si s’ha patit la varicel·la) i per al virus de la immunodeficiència humana, radiografia de tòrax, prova de la tuberculina, etc.).
És necessària la vacunació anual del la grip en el pacient i en els convivents i la vacuna anti-pneumocòccica. En pacients que no hagin patit la varicel·la, també està recomanada la vacuna del virus varicel·la zòster.
Com s’administra?
L’administració és per via oral i es recomana administrar amb el menjar i repartir les preses en cas de molèsties gastrointestinals.
La dosi d’azatioprina a administrar depèn dels nivells de l’enzim TPMT i del pes del pacient.
El tractament comença a fer efecte a partir dels 2-3 mesos d’iniciar-lo.
Efectes secundaris
Un dels efectes secundaris més freqüents a l’inici del tractament són els trastorns gastrointestinals, sobretot les nàusees. Aquest efecte secundari sol millorar espontàniament durant les primeres setmanes de tractament.
També pot aparèixer anèmia, disminució de glòbuls blancs i plaquetes i alteracions del fetge (sobretot al principi del tractament). Aquestes alteracions seran vigilades estretament amb analítiques sanguínies periòdiques. Si presenta sagnat nasal o aparició d’ hematomes (blaus), ha de consultar al seu metge.
En pacients en tractament amb azatioprina, hi ha un risc una mica més elevat de patir infeccions. És important acudir al metge de forma immediata en cas de febre o qualsevol senyal de tenir alguna infecció (molèsties a l’orinar, tos, diarrees abundants, etc).
De forma menys freqüent, s’han descrit reaccions al·lèrgiques greus, inflamació del pàncrees, fetge o pulmons que excepcionalment poden arribar a ser greus, així com un augment del risc de desenvolupar alguns càncers.
És molt important acudir a les visites programades amb el seu dermatòleg i realitzar-se totes les analítiques sanguínies requerides per al correcte control del tractament i per detectar possibles efectes indesitjables de forma precoç.
Precaucions i recomanacions
- Les vacunes que continguin microorganismes vius o atenuats estan contraindicades durant el tractament amb azatioprina.
- En dones en edat fèrtil que requereixin tractament amb azatioprina, es recomana realitzar exploracions ginecològiques periòdiques. Donat que l’azatioprina és un fàrmac teratogènic, està contraindicat durant l’embaràs i la lactància i es recomana prendre mesures per evitar l’embaràs.
- Es recomana evitar l’exposició solar directa i l’ús de fotoprotectors que protegeixin enfront els rajos solars de tipus UVB.
- Existeixen nombroses interaccions farmacològiques com per exemple: alopurinol, sulfonamides, trimetoprim, clozapina, warfarina o rivabirina. Per aquesta raó haurà de consultar amb el seu dermatòleg la introducció de qualsevol medicament nou, sobretot si li recepten algun fàrmac per a disminuir l’àcid úric o tractar els atacs de gota.