Les panniculitis constitueixen un grup heterogeni de malalties caracteritzades totes elles per un procés inflamatori que assenta principalment en el pannicle adipós o teixit gras de la pell de diferents parts del cos. Habitualment apareix en l’edat adulta i és més freqüent en dones que en homes.
La inflamació del pannicle adipós es manifesta clínicament com nòduls vermells, de consistència dura, que en ocasions poden fer mal o picar, i que poden presentar-se en qualsevol part del cos, tot i que en general solen afectar les cames.
Aquests nòduls poden veure’s acompanyats d’altres manifestacions com febre, cansament, dolor articular, dolor muscular, etc. Aquestes lesions en general solen resoldre espontàniament al voltant d’una o vuit setmanes deixant lleus cicatrius o fins i tot una petita zona de pigmentació. En una proporció important de casos, les lesions poden recidivar en un període de temps indeterminat, cursant en forma de “brots” recurrents.
La inflamació del pannicle adipós pot estar causada per diferents factors. Pot estar associada a malalties infeccioses, especialment infeccions de vies respiratòries altes produïdes per agents bacterians (per exemple: estreptococs), malalties inflamatòries cròniques de causa no infecciosa, com sarcoïdosi, malaltia inflamatòria crònica intestinal, malaltia de Behçet, entre d’altres o medicaments, especialment estrògens i anticonceptius orals. En una proporció important de casos, aproximadament 20-50% dels casos, la causa que provoca la malaltia no pot ser determinada.
Dins el concepte “panniculitis” trobem diferents entitats pròpies amb certes particularitats clíniques, destacant per la seva freqüència clínica:
El diagnòstic de sospita d’una panniculitis és clínic; és a dir, a través de l’exploració física que realitza el metge comprovant la formació d’aquests nòduls amb les característiques prèviament descrites. El diagnòstic definitiu, però, requereix de la realització d’una biòpsia cutània del nòdul per determinar les característiques histològiques i així confirmar o descartar panniculitis pròpiament dita. En moltes ocasions, és necessari la realització de proves diagnòstiques complementàries per tal de trobar la malaltia primària relacionada amb l’aparició d’aquesta panniculitis, com podrien ser la realització d’un frotis faringi, analítica sanguínia, proves d’imatge com radiografia de tòrax, etc.
En primer lloc cal identificar i eradicar la malaltia subjacent o la causa directa de l’aparició de les lesions. En la gran majoria de casos és suficient el repòs al llit i l’administració oral de antiinflamatoris no esteroïdals. En casos particulars es poden prescriure tractaments alternatius com corticoides per via oral o iodur potàssic. Aquests tractaments, però, només seran necessaris en els casos més severs i si s’ha descartat l’existència d’altres malalties infeccioses subjacents. Cal tenir en compte que, en general, les panniculitis es resolen espontàniament, pel que no requereixen tractament específic.
En general, el pronòstic de les panniculitis és bo. El principal factor que condiciona el pronòstic és la malaltia subjacent lligada al desenvolupament de la malaltia, pel que la seva identificació, en cas de sospita, és important de cara a realitzar un tractament dirigit.